La pluja, la pluja, la puta pluja. Entro al Molly’s a fer una copa, a vegades m’ajuda a relaxar-me, que voleu que us digui.En una tauleta rodona una parella parla del congrés d’ERC. El tiu sembla un frare i ella és Déu amb mamelles, guapa de veritat. Mengen cacauets i beuen unes pintes. Em distreu escoltar-los i mirar la pluja, perdre el temps.
El xaval de la barra, el millor barman de la ciutat, deixa caure dos glaçons al meu whisky, quin so més bonic. Em diu amb accent d’Irlanda: “company, he tingut molts amics i una vida intensa, però mai he tingut un amic com aquest (m’ensenya l’ampolla mig buida). No m’ha fallat mai, ni quan me l’he hagut de ruixar: es diu Jameson. Et convido, guaita com raja”.
La parella segueixen discutint... A ella no li sembla bé que la senyera que han posat a la Plaça Santa Anna sigui tan petita, diu que desmereix. En culpa els botiflers de l’Ajuntament i s’excita de bona manera, els mugrons se li han posat com olives. El tiu, el frare, preocupat amb el cony de bandera, ni cas dels pitons que l'apunten.
No ho entenc: miro, escolto, bec i callo. Aggghhh! quin fàstic la política quan ens allunya de la Vida, paraula de rus i irlandès borratxos.
vladimir
24 comentaris:
i quan ens hi apropa? cap al carrer Ferran? amb l'ampolla d'un rus i un irlandès en mà? ;)
Ara me n'enrecordo dels grapes que hem pres plegats, i de les nostres converses... Fa temps de tot plegat, oi?
animalada,
ni borratxo em dedicaria professionalment a la política, no serveixo, em falta disciplina. Ara, tens raó, els polítics que admiro (pocs del carrer Ferran) de tant en tant necessiten alguna copa, cal molta paciència i saber aguantar la incomprensió per dedicar-se a aquest noble servei.
montsita,
bons records. Sàpigues que alguna tarda encara m'hi deixo caure pel Sampaka, i prenc grappa (Nonino, sempre) a la tauleta de la punta. Els bons records, per més nostàlgia que provoquin, ens salven. Un petonàs.
Els homes mai no enteneu (o no voleu entendre) que un corrent d’aire també ens pot fer anar empitonades.
Miura,
als homes també ens empitonem... amb un corrent d'aire, i a vegades,
fins i tot, amb una punta de saliva, eh ;)
Amb saliva o un corrent d'aire!? vladi no t'enrollis, això que dius és pura llegenda, els homes només reaccioneu a base de queixalades.
(us escolto, ric molt -moltíssim!- i no dic res, que sóc massa innocent per a aquesta conversa)
La senyera de tant petita ni l'havia vist.
Miura no trenquis l'encant. Deixa que creiem que fem creixer pell sota el sostens encara que sigui la brisa la que ho fa.
Cherry la innocent, je, je ...
Vladi amb el teu permís he arreclat trobada al Molly's amb en Pere per bellugar glaçons mentre ens possem al dia.
Ai. Els glaçons també enxerinen, no?
caimà,
mossegades, sí, sí; però fluixetes, eh! com qui assaboreix gominoles.
cherry,
l'innocent sóc jo. No sabia que això de la suliva ja no estava de moda.
Pardalet,
dijous o divendres al vespre són els meus dies, com quan érem estudiants.
Que si amb glaç s'eixoriveixen? més val que no entri en detalls, d'un pèl que no perdo l'ull.
Bon matí a tots, comença la guerra.
vladi, on els vas veure? a la tauleta del racó, a la que trontolla? jo també els hi he trobat, el "frare" no para de menjar cacauets, el barman em va comentar que cada vegada que hi va li buida el pot (és clar, com que són gratis). Però el tema de la senyera no és del tot culpa seva, clavar aquest pal és la única proposta cultural que ha enviat formalment a l'Ajuntament el clan de Cabrera*
*Manera popular d'anomenar a Mataró els de Convergència (el cap de llista, un tal Mora, és un empresari de Cabrera, poblet d'alt estanding molt proper a la ciutat).
No hi ha res com escoltar, beure i callar. Les millors converses del món les captem a les barres dels bars. I també als transports públics. Sóc tota una voyeur auditiva, les paraules alienes em flipen i em fan volar la imaginació.
Totalment d'acord amb Miura, el fred fa males passades als mugrons femenins!
I el Molly's mola molt!
I aquest barman se la ruixa amb Jameson "12 anys"? Malaguanyat.
Jo la sucava al JB, fins que vam tenir un problema de flora. Mai m'ho he passat tant bé fent l'amor, ara no entraré el els detalls perquè a la parenta li fa vergonya, però gemegavem com un parell de cabres... i saltàvem que no vegis, no guanyavem per solemiers. No es broma, us ho juro.
Aquest bloc és un desori.
La meva tesina necessita un annex només per al treball de camp de Vladimir!
Gràcies pel teu primer comentari que m'ha dut fins al teu bloc, i pel petó que m'ha arribat ni sé com, i per la mirada que m'ha deixat desfet de neguit (potser ara m'he passat, però mig desfet ho estic).
No som res, però la vida, només que ens surti una mica bé, és meravellosa.
Gràcies Bruna.
PD. Demà, quan m'ensenyin a clavar comentaris al teu bloc, t'estrenaré. Sóc negat, però no podia esperar a dir-te com m'ha agradat casa teva;)
El primer que faig quan arribo a l’oficina és posar l’aire condicionat a 20º. Xaval, la dels talons d’agulla i camisa escotada se li posen com carquinyolis.
Aquesta és pràctica comuna de molts directors de caixes que conec.
Anònim, hi ha gent molt malalta o molt apurada.
Jo els receptaria vales per a peepshows, que traguessin una mica el ventre de pena.
I un bon xampú anticaspa.
al molly'sss????
vladimirrrr jo sempre hi vaiggg!!!! jeje un dia ens podriem coneixer no??
"e",
i si ens coneixem i no ho sabem??? Els mateixos llibres, la mateixa ciutat, la Saleta, l'escullera, el tren si fa no fa a la mateixa hora... Tant de bo ens coneguem... i ens agradem;)
ei! que a mi em cauràs bé segur!!!! també agafes el tren? Renoi...
carambes "e", gràcies.
Doncs sigui quan vulguis, on vulguis. Potser un vespre de juliol, que tu ja t'hauràs tret del damunt els finals i jo estaré com més lliure.
Queda a les teves mans, vale?
Una abraçada.
osti tu el molly's!
mhi ha portat l'emma un parell de cops!
soc lenta... ara just veig tot el q heu escrit!
marina,
ser lent no és pecat, fins i tot, en alguns casos, una virtud.
Quan marxes cap a Grècia? a finals d'estiu també hi aniré uns dies.
Publica un comentari a l'entrada