Porto tres setmanes que no aixeco cap de la tesina sobre els blocs. I tot un any d'anar-hi donant tombs: bibliografia, treball de camp, reunions amb el meu director (has de centrar més el tema; lliga bé el marc teòric; l'estat de la qüestió és collonut, mira de mantenir aquest nivell; això queda una mica deslligat; que bona, aquesta interpretació, és teva?, sinó, cita-la; no, no,és meva...).
El cos ha quedat desfasat davant la tecnologia o bé s’ha vist transformat per les màquines. El cyborg és la nostra ontologia (Haraway, 1991), és la unió entre organisme i tecnologia, entre cultura i natura i entre realitat social i ciència ficció. Aleshores, quan entrem en l'espai virtual, on el cos s'atura, el que pren el relleu és la identitat, que es basa o se situa en un jo fins ara inexistent. Al ciberespai, les faccions es transformen en bits, deixem de ser visibles per ser perceptibles.
Jo ara faria una tombarella a qualsevol pam de gespa.
O un pastís de xocolata negra, i li n'empastifaria els llavis al Vladi, que s'emprenyaria com un mico. Sí, s'alçaria esperitat, renyant-me, per la proximitat del cos "Lu, que sóc un home", diria indignat per la meva insolència.
Com venim demostrant, els blocs estan contribuint al creixement progressiu de l’esfera pública. Un cop més, parlem de democratització, de major diversitat i d’àgora electrònica. A tot això, ens demanem si efectivament, els blocs constitueixen una nova forma de periodisme. (...) Quin és el lloc de la blocosfera en la dinàmica del camp informatiu?
Jo ara faria pam-i-pipa al llibre The rise of the blogosphere.
El meu regne per un massatge cervical!
El “nick”, pseudònim amb què una persona accedeix a la xarxa quan crea un bloc o entra en ell, és una mena de doble seu. Algú que parla i s'expressa en el medi electrònic i que, com les imatges oníriques de les pintures de Magritte, no és aquella persona. En realitat, no és una persona la que escriu un post o qui el comenta. És una identitat, un ésser percebut. Aquestes transformacions psicològiques passen de l'esfera de l'individual a la social, generant nous tipus de relació intra i interpersonals. Tal com explica MacLuhan, “'l'extensió d'un sol òrgan dels sentits, altera la manera com pensem, com ens comportem. Quan aquests paràmetres canvien, l'home canvia” (McLuhan, 1988). Així, doncs, en un context tecnològic recolzat per una iconització de la persona a través de la publicitat omnipresent, cada cop sembla més plausible el fet de reinventar-se un mateix.
Per cert, Vladi, ja tinc títol:
Vladimir ha dit... Identitat, xarxes socials i ciberperdiodisme en els blocs. Una construcció de la intersubjectivitat dins la nova Internet
No només t'he obert un bloc sinó que t'immortalitzo en la meva tesina... després diràs que...
Lu
20 comentaris:
No crec gaire en el futur dels blocs com a mitjans de comunicació de massa. Ara, m'interessen molt com a mitjà didàctic. És una bona manera de practicar la redacció, crear personatges, accedir al medi públic amb publicacions fàcils i econòmiques... i és divertit, i amb una certa dosi de morbo quan no se sap qui coi belluga les tecles de l'invent.
videta,
trobo que la teva tesina té un nivell de redacció suficientment inintel·ligible com per a merèixer un cum laude. Que bé que escrius, però no he entès res.
Als llavis m'empastifaries el pastis? si després me'ls netegessis amb la teva llengua experta ja tens el meu permís (com m'agradaria ser de veritat, per Déu, com m'agradaria).
vladimir i Lu,
certament el drama és que sou pura imaginació, personatges, fantasmes... coses d'aquestes, frikis. Aneu a saber, però, si aquesta no és la gràcia, el que fa el joc tan divertit.
Viure és com jugar, no vladi?
Lu, fa temps que em roda una idea pel cap, i crec que la teva tesina, o almenys el que aquí has reflectit, hi dóna més voltes.
Seria possible que un personatge inventat, aquesta segona identitat que comentes, arribés a ser real? És a dir, podries arribar a aconseguir que aquesta persona tinguès una credibilitat, una imatge, un passaport (no importa de quin país), un compte corrent ... etc ...?
Vladi, sí que has entès coses, no fotis! (amb el comentari que fas al final "com m'agradaria ser de veritat", veig que sí que ho entens)
Va, torna-t'ho a llegir, aquest cop sobri. :-)
Ramon, sí som de veritat, llegeix la meva tesina: el blocaire és una representació d'un "si mateix" que és jo i l'altre al mateix temps. Però no em facis posar-me heideggeriana a aquestes hores!
Elrohir, la Dra. Marols té carnet d'identitat... i consulta pròpia! Jo hi vaig. ;-)
Oye pero ya la estás acabando? No te creas que te vas a escaquear de pagar el beure, eh! (no eras tú que quemabas los apuntes tras el último examen?... je, je, puedes negarlo pero yo soy testigo ocular)
el personatge de la Mery Cherry fa més de vint anys que m'acompanya. Llavors, el dia que la Mery Cherry es va decidir a fer un bloc, va aprèixer la representació de la meva representació? M'estic tornant boja?
El tema que planteja l'elrohir és molt present tant en les formes de Net.art com a Second Life. Si esteu interessats en les interseccions entre món real i món virtual podeu fer una ullada a l'obra Darko Maver del col·lectiu italià (de fet una parella) 0100101110101101.org, o bé entrar en el món real/virtual del grup d'artistes anomenat Second Front, i veure com Gazira Babeli és una artista virtual que fa obres reals, aixó sí, a Second Life.
La tesina de la Txell planteja moltes de les qüestions presents en aquestes obres, tot i que des de la perspectiva de les noves textualitats.
Pensem que ja el 1945, Wittgenstein ja es preguntava com el suport sobre el que projectem els nostres pensaments i reflexions condiciona la nostra manera de pensar. Així, doncs, fer recerca sobre la xarxa i les noves formes emergents de cultura és, en el fons, intentar estudiar com vehiculem pensament i acció. I en aquest sentit, la tesina de la Txell és molt pionera.
Mery, em penso que no van per aquí els trets. Gent més normal, sense una doble personalitat, obre un bloc i la genera :P o s'inventa un personatge, no escriu com si fos ell.
Fixa't que Elrohir no va existir fins fa un parell d'anys, anteriorment conegut com a DarkCore (però la gent evoluciona)
Tu si ja el tenies, i escrius essent Mery, no generes una tercera personalitat. I si ho fessis, m'hauries de permetre que us convidés a les tres a una cervesa com a mostra d'admiració, em sembla impossible mantenir 3 mascarades.
Blanche, l'època piròmana queda ja una mica llunyet. Ja posats, esbomba també que fumava Fortuna mentolats i només després dels exàmens de l'Amador Vega, que eren pur col·locon.
Mery Cherry és una icona teva, per tant, quan passa al ciberespai esdevé la representació d'una icona; és un segon nivell ontològic.
I parafrasejant al meu director, hi ha diverses formes de ser: es pot ser com una moto; es pot ser com un triangle o es pot ser com la idea de Déu. Les tres coses "són", però de diferents maneres. I ho deixarem aquí, que són quarts de tres i pica el sol.
JoanC, gràcies, dire, en els tres nivells ontològics en què et conec.
Elrohir, se t'ha vist el plumer. A la Cherry millor convida-la a un bon negre.
(vi, vull dir)
Em feu ballar el cap, que si realita, que si personatge, que si virtual... Calderón de la Barca ho tenia clar: porque toda la vida es sueño, y los sueños sueños son".
vladi, i si un altre nit et somnio amb tres cames no faci's tant soroll... que una no dorm sola (a vegades, desgraciadament).
m'agradaria afegir que, en un origen, jo no vaig crear ni la Mery Cherry real ni la cibernètica.
Elrohir, a la copeta de vi puc venir amb els meus creadors, amb les seves respectives representacions i nivells ontològics?
(Lu, no si val a fer-me riure quan sóc a la feina)
Però un pseudònim, el personatge reflex d'un mateix a internet; no només és reflex de l'autor sinó que, al seu torn, també l'influencia. No s'estableix una relació dialèctica entre el personatge l'autor que els fa evolucionar tots dos?
:P Fora parides.
Que me'n podràs dir alguna cosa quan l'hagis enllestida, la tesi? Em dic Enric Borràs, sóc periodista de VilaWeb Tecnologia i fa temps que segueixo de prop (i des de dins) el món dels blocs. En Joan Campas potser em recorda, el vaig entrevistar...
Mery, i ja conèixer a tota la familia de cop?
Gairebé preferiria organitzar una trobada de personatges de 2on o 3er nivell. Tu, Mery, Marols, Vladi i alguns més que trobo a faltar últimament (no es connecten massa per aquí), però a tu et convidaré a 3 copes de negre: Una per la Mery cibernètica, una altra per la mery no cibernètica i l'altra per la noia real que hi ha al darrera.
Imagino que na Lu estarà encantada d'assistir a una reunió per parlar sobre com es creen els egos cibernètics :P (a més, em deu alguna que altra birra)
ara ho veig clar. L’Elrohir em vol mal i no sap com...
la Cherry que hi ha rere la eCherry diu que s’apunta a les copes de vi només si ve la Marols a cuidar de la: joventut.
Metabloc? a mi només em va la meta humana, tirant a grossa però sense tancar-me a d'altres.
Lu, vladi i família, m'encanten les bandes sonores del vostre bloc.
Enric, fet.
Elro i Cherry, val, faré d'àrbitre, però amb la meva cervesa negra. Valtros discutiu l'humà i el diví i jo en prenc nota amb la mà esquerra.
Anònim... veig que no has superat la fase anal.
Josep Sandoval, gràcies. Ens les currem. T'esperem per aquí amb més musiqueta.
Volia dir "fase oral"!!
El cyborg no és el tio que va tot ple de ferros, pròtesis, silicones i estris varis dins del seu cos? Una mica com la Dona Biònica... però això que un blocaire sigui un cyborg no ho acabo d'entdendre poc ni gens.
me lo cuents?
Publica un comentari a l'entrada